Cognició i representació en els programes no simbòlics en ciència cognitiva. Aproximacions dinàmiques a la percepció i el moviment en l'espai, al concepte d'informació i a la inducció d'estructures gramaticals (CREASEC 2)

INVESTIGADOR RESPONSABLE DEL GRUP EVOCOG: Antoni Gomila Benejam

 

movementRESUM:

Des de dins de la Ciència Cognitiva simbòlica mateixa se n'ha estat conscient de les les limitacions d'aqueix enfocament, i dels fracassos obtinguts davant les expectatives generades. De la mateix amanera, els avenços en Psicologia i Neurociència Cognitives suggereixen diferents processos - explícits vs. Implícits, per exemple - que demanen diferents tipus de representacions, o posen en qüestió la idea simbòlica de la representació.

En aquest context, l'avenç en aquest camp pot provenir del desenvolupament d'un nou enfocament, el dinàmic, amb unes noves eines formals. S'ha de tenir en compte, a més a més, que aquest enfocament rep la seva inspiració filosòfica de la fenomenologia existencialista de la ment (Merlaeu-Ponty, per exemple), amb el seu èmfasi en la interacció entre cos, món i ment. Resulta també important evitar de repetir ingènuament aqueixes idees, ans examinar-les críticament a al llum dels nous desenvolupaments.

D'aquesta manera, la nostra hipòtesi de partida és que els models dinàmics tenen un gran potencial explicatiu en Ciència Cognitiva, tant a nivell científic en la caracterització de l'activitat cerebral que regula les complexes interaccions esmentades, com a nivell filosòfic, en la delimitació d'un marc conceptual en el qual la ment deixi de plantejar-se com una anomalia. Ara bé, per sí mateixos els models dinàmics no constitueixen una teoria de la cognició i el nostre objectiu central és elaborar els mitjans per a que ho sigui: definint els criteris de satisfacció, delimitant el seu abast explicatiu satisfactori, clarificant les seves assumpcions de base i els seus conceptes teòrics. La qüestió de fons és si assistim a un nou anti-representacionalisme, i de manera més precisa encara, si un enfocament anti-representacionalista pot resultar satisfactori per a dona compte de la cognició humana.